l'altre dia m'emocionava amb poemes efímers, inèdits, quasi vomitats, fluixets i tímids de nens petits
que la infantesa és efímera però viu en nosaltres com una daina o una llosa.
diuen que és aquell que no parla. i sí que parla, i tant que parla, té moltes coses a dir.
l'altre dia parlàvem i ploràvem enmig de la classe
jo vull trobar-me.
jo vull trobar-me
i si escric això en una cinta
ningú sabrà què dic.
Contingències, inèrcies i merdes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario