En aquell silenci de blanca van caure tots els pianos, guitarres i flautes travesseres.Van saltar les cordes, els martells, tots els pedals i les claus. Mil estelles a l'aire que es van anar clavant una a una als dits, a la veu. La música va callar per sempre entre els palmells i els timpants. La impotència ocupava tot el temps i tot l'espai. L'ocell ja no piulava sota la mà petita i maldestra, totes les plomes a terra amb els bocins de tots els pianos, totes les guitarres i flautes travasseres.

 I el solfeig a la merda.