les mans de l'avi

llarga vida a les mans

que ara reposen, tranquil·les

sota la tímida carícia del sol,

                                                                                                    suau, 

recorre cada vivència

i ensurt, defineix personalitat.

Colra encara la pell aspra i delicada.

                                                                                                    Inseguretat.

Percaça xacres de vellesa

i gust de vi amarat 

perdut en alguna cigarreta.

Sent com regalima

cada feixuc mot

pels infinits afluents. 

                                                                                                     Records,

d'aquells dies de joia, 

joia de poder notar

la petita i innocent

dins la seva.

                                                                                                     Incertesa. 

Llarga vida a les mans,

cansades de comptar els dies que resten

i privar-se de tacte per sempre.

                                                                                                      Pobres amants.