jo calculant entre el poc i el massa. re-fer. temps. créixer i canviar.
que caiguin totes les façanes d'una putíssima vegada.
i només quedis tu
molt al fons
traçant
esmicolant
el grafit
tu
un fil de llum
29/10/12
(ara que ja no hi ets)
28/10/12
és allà latent i des d'allà em crida latent. t'equivoques. que tu tens cor que jo tinc cor i és tan estranya la idea. que ara tens l'esquena a terra. que et moriràs. i somiaràs. que seràs algú que camina. ni un punt de tangència de què ets tu i allò que sembla ser de mi. i segueixes tenint por de trobar-me. que els ulls. i des de fa moltíssim temps.
i així fins llavors quan de sobte tot sigui tan blanc i net
tot preparat per ser embrutat de nou i així de nou
vivint en un moviment harmònic simple
espero desfer-me de les guies
que no em deixen respirar ni ser
aniré allà i faré tot el que vull fer
i diré
Adéu.
7/10/12
presa de tot
la flor groga al palmell
la flor groga als llavis
sobren i s'obren les flors grogues a low motion
(el teló sembla que no acaba de caure. escolta'm. no caiguis)
pit endins, treu-me, deixa que sagni tot el parquet i la fortor de ferro se m'endugui
que avui sóc un drama rural
6/10/12
I went into the darkness and darkness I became
4/10/12
Les cordes del món tiben tant que el tors s'ha desprès de la cintura com "una rosa badant-se a la llum del dia", i els braços morts, a terra, i els genolls buits per les teves ninetes, agulles clavades a les meves molt expressament que em travessen el crani i es perden jo què sé on (si s'han perdut). I jo em quedo així i només deixo que la sorra s'escoli fins a tocar-te i llavors assimilar-te i llavors no pensar. I tot i tot, jo et tornaré la punxada a la retina, giraré el rellotge. I ja en quedarà menys.