el dia que va venir l'àvia i va dir que ja n'hi havia prou. com davant del  mirall repetia moltes vegades l'expressió que trencava l'estudi avorrit de fer més cul el cul. em sorprenia a mi mateixa com en la solitud hi arribava i després despullada davant tothom els músculs de la cara anaven sols. i dubto de mi i del mirall i de la llum que surt de mi i arriba a tothom i travessa els ulls, molt pocs el cor. la veu a un punt imaginari i el focus encegador. davant meu tot esmicolant-se i de fons l'aigua que córrer empaitant-se. i les taques al vestit i a les mans. i l'olor a fregit dels diumenges. i el sol a la terrassa i l'escudella i carn d'olla. i els jerseis roses de botons cars però què hi farem. i la botiga i l'aire acondicionat. i el gos i el poble. i les teules de pissarra. i l'accent rapitenc. i els petons i el fred als pits enormes i els ganivets matant la picor. Molt endins la mà escanyant els pulmons, aquell dia i tots els que en segueixen.