Avui, quan t'he vist, he sentit el cor minúscul i tenia moltes ganes de plorar i d'abraçar el teu cos dèbil que finalment no ha tingut més remei que rendir-se i reconèixer. Està bé reconèixer.  Et preocupes per si et deixes barba o no, ara, en l'extraordinari. Tampoc et posaràs les ulleres. Si no em veus jo parlaré i cantaré només per tu. Per omplir aquest temps entre parèntesis, com una estratègia fulminant, que t'ha aïllat de tot i molt de l'àvia.