fa molt temps que no escric poesia

l'altre dia m'emocionava amb poemes efímers, inèdits, quasi vomitats, fluixets i tímids de nens petits

que la infantesa és efímera però viu en nosaltres com una daina o una llosa.

diuen que és aquell que no parla. i sí que parla, i tant que parla, té moltes coses a dir.

l'altre dia parlàvem i ploràvem enmig de la classe

jo vull trobar-me.

jo vull trobar-me

i si escric això en una cinta 

ningú sabrà què dic.

Contingències, inèrcies i merdes.

però:

D'alguna manera es percep
aquell so secretíssim
d'una freqüència tan alta
que no l'abastem.

Però hi és.

Alguna cosa em diu que hi és:
el petit moviment de les fulles,
l'aleteig delicat de l'ocell,
la presència indefinible de les coses.

Si més no, tenim la sort d'estar en camí.                              l.noguera