Com es fa de dia mentre esmorzo i hauria d'estudiar.

dilato aquest esmorzar com ho fan les teves pupil·les a un centímetre del meu nas.

que ahir va semblar que et veiés a l'estació i l'estómac va galopar-me

estranya sensació de mi. com les pedres a la vall som aquí. immòbils.

quan aquest matí mudi el blau, vindrà el caçador amb dos parells de llebres

i se servirà de les pedres per cremar els troncs.

hi haurà foc. cremarà tota la vall, s'ofegarà en flames aquest inici de nosaltres.

i mai et diré que "tota la meva vida es lliga a tu com en la nit les flames a la fosca", perquè amb la mica d'aire que entri als pulmons per parlar-te ja serem dalt del cim. esperarem el verd del vespre. ja descompto 1, 2, 3. 

pots tenir por a estimar. pots, et pot passar.