18/12/14

l'olor a podrit de València em posa calent
expolsat per l'arc de l'estació de tren.
sóc l'últim passatger a l'andana dels teus ulls
l'última xusta banyada, rosella xafigada
qui collons ha apagat el llum?
carn de rodalia i AP7
set voltes per setmana m'enamore del teu peu esquerre i veig
com ens cau el cel damunt i amb el dit del mig
l'aguante i el tire cap amunt, ouyeah!
a la punta de la llengua tenia un tros de Venus
que m'eixia de la boca cada volta que l'obria.
quan isc a buscar l'alegria
no sé perquè acabe sempre en el teu carrer
allí se sent una melodia
arrap de canyamel, carícia d'esbarzers.
incar-me un garrot i volar, descivilitzar-me
aprendre a estimar les tares, les turbulències,
descobrir-nos poc a poc les carènices
cuidar als amics com em cuiden ells a mi,
contar-nos les misèries amb formatge, pa i vi.
esnifar la vida amb turulo compartit
fer viatjar la llengua a través de la vall que tens entre els pits.
tot per la pàtria del teu cos, arrugues, molles, pigues,
raconets ocults, cicatrius i tatuatges.
soltaves poesia en totes les mirades,
jo tenia les entranyes plenes de deixalles
i a la punta de la llengua tenia un tros de Venus
que m'eixia de la boca cada volta que l'obria. 
quan isc a buscar l'alegria
no sé perquè acabe sempre en el teu carrer
allí se sent una melodia
arrap de canyamel, carícia d'esbarzers.
quan isc a buscar l'alegria
no sé perquè acabe sempre en el teu carrer
m'acoste allí quan mor el dia
i tu sempre m'arreplegues l'ànima dels peus.