we've got no internet but we've got he him heaaaart

recosint:
l'aigua cau
la gota empaita la gota
la gota atrapa la gota
l'àlex s'ha enamorat
la maria no sé què ha fet
però 
se n'ha oblidat
que avui és l'aniversari d'en martí 
i la jaqueta.

sóc una tramposa i enganyadora
però
m'ha fet feliç.

ALGUNAS veces se vive,
pero, las más,
a despecho del infortunio,
emerge un niño viejo, el más anciano del mundo,
en un rango de invierno permanente
que no es otro sino el paso de Rubicón.

Punto inocente y cardinal.

Convertido en huésped del arrecife

cuando es diciembre y las horas se encomiendan a la nochefalda.

Nochevientre.
Y olvido tu nombre, reliquia, orificio... Masa atómica de la huella

Y decides habitar en el argumento,
por humor,
por piedad.

Si es cierto que hay una verdad escondida 
en lo más íntimo de cada vagón de tren abandonado
...Eres como todo los demás, de puro no serlo:
-San Sebastián de Reni, Universidad de Komaba, tortura con rosas y espinas...-.

Atarantado te veo.

Confesión, mas...
¿No sé tras qué máscara?

-Que solo está Kimitake el pálido vientre de culebra!-

Subsumido en el más obceno del dolor
de una pía arquitectura inmortalmente colérica
travestida de autocomplaciencia.

Bajo la oblicua luz de la supremacía
deja
para el musgo reflexivo
...Que los decapitados entierren a los decapitados.

Yo te exculpo, boca sucia,
por estar llena de hermosas palabras.

Las últimas horas de Yukio Mishima desde Ángeles López

S'acoblava el telèfon i l'equip de música quan eres lluny i com boges saltàvem sobre el teu llit cantant.

Suposo que reies i et mories de ganes de tornar, suposo i espero, espero, espero. Sí, segur que sí.

I fa tant temps i ens hem fet tant mal que a mi m'agrada aquest moment que no el sé gens. I és tan cert com trist però tampoc sé ara, ni ara, ni ara. Ni tampoc gaire tu. Me'n faig la idea però sempre hi ha alguna cosa que s'escapa, que fuig de nosaltres quan no és gens necessari. I segurament sóc tant com tu que m'espanta. El mirall refracta els teus ulls súper petits i se'n van allà on no hi ha lloc per tu i nosaltres, i dic nosaltres. Que em faig por quan tot es torna massa fosc i volen mil coloms al meu voltant, la pudor i les ales, les sento i no les veig i les vull veure i no. Quanta angúnia allà que no sé on és. Llavors: Silenci. Com estàs? Llavors: Ja no hi ets. Llavors: Monòlegs interiors de crits paral·lels. Que no tot és tan cruel ni deriva en verds que enfosqueixen. 

érem allà 
no tant com voldríem
però érem allà
i sense adonar-nos érem allà
jo voldria tornar
per fer-ho tot
diferent.
(però no t'espantis, sóc jo altre cop molestant-te)

[...]

Flaca, no me claves hi anem? tus puñales on l'alcohol no és tan dur por la espalda i l'aire menys carregat tan profundo se senten veus no me duelen que ens criden molt fort no me hacen mal i així sota aquesta llumeta Lejos viurem la millor estoneta en el centro de la nit de la tierra 

las raíces

del amor

donde estaban

quedarán

[...]

adrenalina

y así nos quedamos como antontados del calor del fuego calando la retinas

para dejar a otro ciego vaciarse uno su ojo antes...

que hay tan hijo de puta suelto capaz de

hablando con Chicote dijimos

de 180 grados

Quantos mistérios guardam os seus cabelos

de Albín Brunovsý

Si pogués posar-hi paraules ja ho tindria:

llums de colors elèctrics

com que no em satisfà no ho tinc i aaaaahh

el cervell dins la peixera, i el peix? és peixera doncs? és cervellera? ostres em trobo fatal, té escriu tu.

vomita literalx

estiiiira't (merdamerdamerda cau un mite o en neix un altre? cau un mite i en neix un altre? tot girarà entorn una conjunció?)

això passa a tothom...