Jo en tinc tota la culpa i m'ho menjo, m'ho menjo i ho empasso. empassar és difícil, val?  les orelles se'm destapen i desperten d'aquest inútil transitori. m'he equivocat i ningú me'n podia privar. i el cicle no s'aturarà, tothom ho sap. 

I si parlem d'alfombres, fem-ho clar. que tot i tot, a les puntes dels dits encara hi ets. sort de tu, que em cuides. l'egoisme sembla que muta. (les mutacions no són favorables o perjudicials, tot depèn de la selecció natural i qui sap!)

castà la mamà?

Fins que no em renti les mans no tindré la ment clara.

                   piano works, Satie. Klara

no absternir-nos

Avui, quan t'he vist, he sentit el cor minúscul i tenia moltes ganes de plorar i d'abraçar el teu cos dèbil que finalment no ha tingut més remei que rendir-se i reconèixer. Està bé reconèixer.  Et preocupes per si et deixes barba o no, ara, en l'extraordinari. Tampoc et posaràs les ulleres. Si no em veus jo parlaré i cantaré només per tu. Per omplir aquest temps entre parèntesis, com una estratègia fulminant, que t'ha aïllat de tot i molt de l'àvia.

rendir-me. rendiment???

an-atomia (negació de l'àtom?)

life lie nomésunalletra (llegir-te sense gosar endevinar les línies que segueixen uns signes d'interrogació, llegir-te llarg, llegir-te volàtil, llegir-te sempre, llegir-te i no copsar la immensitat que em proposes i llegir-te seguint-te)

les paraules són divertides

no s'ha acabat

la pell se'ns fon sobre els ossos. d'una anatomia impecable. que això és el temps.

negarem l'oblit i el cruixit de les pinyes ardent. 
la blavor pàl·lida del llum. l'ombra flanquejant els ulls.

marxem de casa d'una vegada. si tothom hi és per inèrcies. i per inèrcies, llenguatges. si no ens importem. i és tan trist que prefereixo la mirada innocent de les cuques que desconeixen l'avorriment del dia a dia i es pinten les calcetes de cargols. i escriuràs sobre això i tot seguirà tan igual i cru i indesitjable. és massa fàcil escriure sobre cops de puny.