no s'ha acabat

la pell se'ns fon sobre els ossos. d'una anatomia impecable. que això és el temps.

negarem l'oblit i el cruixit de les pinyes ardent. 
la blavor pàl·lida del llum. l'ombra flanquejant els ulls.

marxem de casa d'una vegada. si tothom hi és per inèrcies. i per inèrcies, llenguatges. si no ens importem. i és tan trist que prefereixo la mirada innocent de les cuques que desconeixen l'avorriment del dia a dia i es pinten les calcetes de cargols. i escriuràs sobre això i tot seguirà tan igual i cru i indesitjable. és massa fàcil escriure sobre cops de puny.