l'olor a podrit de València em posa calent
expolsat per l'arc de l'estació de tren.
sóc l'últim passatger a l'andana dels teus ulls
l'última xusta banyada, rosella xafigada
qui collons ha apagat el llum?
carn de rodalia i AP7
set voltes per setmana m'enamore del teu peu esquerre i veig
com ens cau el cel damunt i amb el dit del mig
l'aguante i el tire cap amunt, ouyeah!
a la punta de la llengua tenia un tros de Venus
que m'eixia de la boca cada volta que l'obria.
quan isc a buscar l'alegria
no sé perquè acabe sempre en el teu carrer
allí se sent una melodia
arrap de canyamel, carícia d'esbarzers.
incar-me un garrot i volar, descivilitzar-me
aprendre a estimar les tares, les turbulències,
descobrir-nos poc a poc les carènices
cuidar als amics com em cuiden ells a mi,
contar-nos les misèries amb formatge, pa i vi.
esnifar la vida amb turulo compartit
fer viatjar la llengua a través de la vall que tens entre els pits.
tot per la pàtria del teu cos, arrugues, molles, pigues,
raconets ocults, cicatrius i tatuatges.
soltaves poesia en totes les mirades,
jo tenia les entranyes plenes de deixalles
i a la punta de la llengua tenia un tros de Venus
que m'eixia de la boca cada volta que l'obria. 
quan isc a buscar l'alegria
no sé perquè acabe sempre en el teu carrer
allí se sent una melodia
arrap de canyamel, carícia d'esbarzers.
quan isc a buscar l'alegria
no sé perquè acabe sempre en el teu carrer
m'acoste allí quan mor el dia
i tu sempre m'arreplegues l'ànima dels peus.

Com es fa de dia mentre esmorzo i hauria d'estudiar.

dilato aquest esmorzar com ho fan les teves pupil·les a un centímetre del meu nas.

que ahir va semblar que et veiés a l'estació i l'estómac va galopar-me

estranya sensació de mi. com les pedres a la vall som aquí. immòbils.

quan aquest matí mudi el blau, vindrà el caçador amb dos parells de llebres

i se servirà de les pedres per cremar els troncs.

hi haurà foc. cremarà tota la vall, s'ofegarà en flames aquest inici de nosaltres.

i mai et diré que "tota la meva vida es lliga a tu com en la nit les flames a la fosca", perquè amb la mica d'aire que entri als pulmons per parlar-te ja serem dalt del cim. esperarem el verd del vespre. ja descompto 1, 2, 3. 

pots tenir por a estimar. pots, et pot passar.

tinc com una d'aquestes llavors de la Mercè al cap:

(Mercè, ets com totes aquestes coses que algun cop he volgut ser,

Mercè, espero poder una mica servir-te de llavors i fruits també.

                        Mercè, que ens trobem en un punt estrany i sincer.

                        Mercè, que el mirall s'esberli una mica, sí

                        però Mercè jo si cal hi vesso la meva sang

                        Mercè, de tota tempesta fora recer

què penses incansable de tot això?)

M'has fet sentir com un roser. M'esqueixares dos cops en sec. No en tingueres prou. És la flor, és l'olor. Que siguin les espines que empasso nit i dia, com devoro aquesta nova vida d'haver-te sabut la pell, la pell del clatell. Tornares a la muntanya al peu del poble oblidat, ets orfe de llum a casa teva. M'esqueixares tres cops més en sec. Tens por de quedar-te'n sense d'aquesta que és millor salvatge. Estima'm les espines. Rega'm amb les mans. Ofega'm, doncs. Vull el caliu que no tinc a les altures. I si algun dia tornes per voler més parts de mi, recorda el paller en què no vam poder ser. Ara vull punxar-te i marejar-te. Els teus cabells plens de sang pots pintar la meva panxa.

Sé que ho fas delicat perquè pares sempre a una vora del camí per no perdre't el llenguatge de les flors, que a voltes parlen només per tu.

què penses quan ja al cim dic que no som res?

l'scalestric espatllat ocupa tot el menjador. busco la llibreta entre la pila de roba bruta. una tovallola gegant com las colchas y sábanas tota salada i feta cartró. cartró el meu cos després de dissabte. dissabte malson. avui malson al metge. metge. metgessa que em renya i després em mira somrient. metgessa. ja tinc la llibreta i plena la bufeta. bufeta. buf. una samarreta i unes calcetes. calcetes. buf. un missatge diari. una nota en cartolina una nota en pedra en un far. no hi ha res més bonic que tu. i dic agafa la llibreta llibreta teta montgrí. i em recordo de tu i dels clatells dels altres. i d'una minúscula pastilla que empasso sense creure que la necessiti o si. em torna a fer mal el coll. diré a la metgessa que em tregui les amígdales. que mai hem estat amigues. les amígdales i jo. però ella només vol veure'm la vagina i dir-me ho tornaràs a fer.

ara de vol i dol i amb vestusta gonella
vull i dul
perquè ara em costa tant escriure de tu. mai has caigut tan lluny. t'estimo i et vull i em dols. i et dolc que ho sé.

tres duros

tres pesetas

y dos reales

vull aprendre d'idiomes
per poder llegir-ho tot
vull aprendre d'idiomes
per poder llegir-te tot
vull aprendre d'idiomes
per saber qui omple d'aire els teus pulmons

vull aprendre d'idiomes
per no voler entedre-ho tot

Contraforts

parles d'arquitectura
a mitja veu
als llençols tacats de vosaltres
urbanisme i estructures
de quina arquitectura està fet el vostre amor?

cardiocirurgia

vull obrir-me de bat a bat

i veure'm el cor

si m'obres tu

serà més difícil

de mirar-me endins

cirurgià maldestre

manasses

sanaré sabent

que coneixes el secret dels punts

tens après el llenguatge de les sutures

així

només tu

pots

est

ir

ar

el

f

i

l

per deixar que m'infecti

altra volta

del teu amor malaltís

compungit 

i

salvatge

ja no podràs traçar-me

ja no em sabràs com abans

no hi ha canvis ni res és estàtic

aquí al tren avariat

el vent canta que tu

el motor premonitori

hi ha una llavor

que ja no és al ciment

germina

en un camp de flors desconegudes

i tu no la pots veure

perquè ja no és la teva temporada

perquè el temps ha passat

perquè el temps passa

i és el temps que em fa

encara

estimar-te

en el meu deliri era jo mateixa qui duia les flors a na Glòria.

gi el ou or ai ei

INTERPRETA'M

Invoca l'esclat de la follia,
imposa un règim d'excepció,
abraça'm. I en l'abraçada
sigues rebel dels límits,
parla'm de tu, calla'm les nits
-et demanava.
No marxis, no te'n vagis encara.
Equivoca't abans,
fes hermenèutica de mi. Interpreta'm
-et suplicava.
Llavors jo ja ho sabia:
més mal que el que s'acaba 
fa allò que no comença.


MC

A Mallorca, durant la guerra civil

Verdejen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.

Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.

Barcelona, setembre 1937

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

DOMESTIQUEU-ME 

s'ha acabat
arreu veig la meva animeta estripada i maltractada.
no en sabíem gens. teníem menys de quinze anys.