5/9/14

tinc com una d'aquestes llavors de la Mercè al cap:

(Mercè, ets com totes aquestes coses que algun cop he volgut ser,
Mercè, espero poder una mica servir-te de llavors i fruits també.

                        Mercè, que ens trobem en un punt estrany i sincer.
                        Mercè, que el mirall s'esberli una mica, sí
                        però Mercè jo si cal hi vesso la meva sang
                        Mercè, de tota tempesta fora recer

què penses incansable de tot això?)

M'has fet sentir com un roser. M'esqueixares dos cops en sec. No en tingueres prou. És la flor, és l'olor. Que siguin les espines que empasso nit i dia, com devoro aquesta nova vida d'haver-te sabut la pell, la pell del clatell. Tornares a la muntanya al peu del poble oblidat, ets orfe de llum a casa teva. M'esqueixares tres cops més en sec. Tens por de quedar-te'n sense d'aquesta que és millor salvatge. Estima'm les espines. Rega'm amb les mans. Ofega'm, doncs. Vull el caliu que no tinc a les altures. I si algun dia tornes per voler més parts de mi, recorda el paller en què no vam poder ser. Ara vull punxar-te i marejar-te. Els teus cabells plens de sang pots pintar la meva panxa.

Sé que ho fas delicat perquè pares sempre a una vora del camí per no perdre't el llenguatge de les flors, que a voltes parlen només per tu.

què penses quan ja al cim dic que no som res?


1/9/14

l'scalestric espatllat ocupa tot el menjador. busco la llibreta entre la pila de roba bruta. una tovallola gegant com las colchas y sábanas tota salada i feta cartró. cartró el meu cos després de dissabte. dissabte malson. avui malson al metge. metge. metgessa que em renya i després em mira somrient. metgessa. ja tinc la llibreta i plena la bufeta. bufeta. buf. una samarreta i unes calcetes. calcetes. buf. un missatge diari. una nota en cartolina una nota en pedra en un far. no hi ha res més bonic que tu. i dic agafa la llibreta llibreta teta montgrí. i em recordo de tu i dels clatells dels altres. i d'una minúscula pastilla que empasso sense creure que la necessiti o si. em torna a fer mal el coll. diré a la metgessa que em tregui les amígdales. que mai hem estat amigues. les amígdales i jo. però ella només vol veure'm la vagina i dir-me ho tornaràs a fer.

ara de vol i dol i amb vestusta gonella
vull i dul
perquè ara em costa tant escriure de tu. mai has caigut tan lluny. t'estimo i et vull i em dols. i et dolc que ho sé.